Bona tarda, Londres. Permeti'm en primer lloc demanar disculpes per aquesta interrupció. Jo, com molts de vostès, sé apreciar les comoditats de la rutina de cada dia - la seguretat de la família, la tranquil·litat de la repetició. M'agrada tant com a qualsevol. Però en l'esperit de la commemoració, en què els esdeveniments importants del passat, generalment associats amb la mort d'algú o el final d'alguna sagnant lluita terrible, se celebren amb unes bones vacances, vaig pensar que podria marcar el 5 de novembre d'aquest any, un dia que malauradament ja no es recordava, per prendre un temps fora de la nostra vida diària, per seure i xerrar una estona. Per descomptat, hi ha qui no vol que parlem. Sospito que, ara mateix, les ordres es criden als telèfons, i els homes amb armes de foc aviat estaràn en camí. Per què? Perquè mentre la porra es pot utilitzar en lloc de la conversa, les paraules sempre conservaran el seu poder. Les paraules ofereixen els significats de significar, i per als que escolten, l'enunciació de la veritat. I la veritat és que hi ha alguna cosa terriblement malament en aquest país, no? La crueltat i la injustícia, la intolerància i l'opressió. I on abans hi havia la llibertat d'objectar, de pensar i parlar com hom considerarava oportú, ara teniu censors i sistemes de vigilància per coaccionar la vostra conformitat i exigir-la. Com ha passat això? Qui en té la culpa? Bé. Certament n'hi ha que són més responsables que els altres, i ells hauran de retre comptes, però de nou, cal que es digui la veritat, si vostè està buscant els culpables, només ha de mirar-se en un mirall. Jo sé per què ho vau fer. Sé que tenieu por. Qui no en tindria? Guerra, terror, malalties. Hi va haver una miríada de problemes que van conspirar per corrompre la vostra raó i robar-vos el teu sentit comú. La por té el millor de vosaltres, i en el vostra pànic us vau dirigir al Canceller actual, Adam Sutter. Ell va prometre l'ordre, va prometre la pau, i tot el que s'exigeix en la seva declaració és el silenci, el consentiment obedient. Ahir a la nit em va venir de gust posar fi a aquest silenci. Ahir a la nit vaig destruir l'Old Bailey, per recordar a aquest país allò que ha oblidat. Fa més de 400 anys, un gran ciutadà va voler marcar el cinquè dia de novembre per sempre en la nostra memòria. La seva esperança era recordar al món que l'equitat, la justícia i la llibertat són més que paraules, són perspectives. Així que si no heu vist res, si els crims d'aquest govern us segueixen sent desconeguts, llavors suggereixo que permeteu que el cinc de novembre passi sense més. Però si veieu el que veig, si us sentiu com jo em sento, i si busqueu com jo busco, us convido al meu costat just d'aquí un any, com aquesta nit, a les portes del Parlament, i junts els donarem un cinc de novembre que mai, mai podran oblidar.
V for Vendetta, de James McTeigue, basat en l'original d'Alan Moore (2005)
Carregant la pàgina
